La darrera producció de Contrast de la mà de Miquel Carrillo de Laszlo Topanich Films, narra la història d’en Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia que va emigrar a Europa a través del ‘back way’. Després d’uns anys establert a Catalunya, en Kalilu decideix desfer el camí per fer tornar a la vida el poble on va néixer i així poder oferir un futur a altres joves gambians. El documental de 30 minuts, estrenat el passat dia 25 d’octubre ja està disponible a TV3 A la carta.

El documental (45’) que Contrast ha realitzat sota la direcció de Miquel Carrillo de Laszlo Topanich Films s’estrenarà el pròxim 3 d’octubre a Campdevànol en el marc del Festival Gollut. La pel·lícula recorre el Brasil de la mà d’un projecte de cooperació -al voltant del cultiu i tractament de cotó ecològic- per parlar d’economia solidària, moviments socials i política. Durant el mes d’octubre ‘La Justa Trama es podrà veure també al Teatre Centre Parroquial de Sant Pere de Ribes i a la Lleialtat Santsenca de Barcelona.

El 2008, l’Ana era una jove periodista d’internacional amb una motxilla ja plena d’experiència. Aquell mes de març, alguns de nosaltres aterràvem a Pristina (Kosovo) amb moltes ganes però amb pocs mitjans. En un món, el del periodisme freelance, on moltes portes estan tancades a priori, l’Ana, que feia anys que ja treballava a l’Avui, ens va acollir amb els braços oberts i un joc de claus. Amb generositat, ens va tractar com uns companys més, com si ja formessim part de la llavors anomenada ‘tribu´.

El documental, un dels guanyadors de la Beca Devreporter, mira de deixar al descobert dues grans trames d’interessos i complicitats (de signe contrari) al voltant de l’assassinat de l’ambientalista i defensora dels drets humans hondurenya Berta Cáceres: d’una banda, la cadena empresarial i financera que participa en el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca; d’altra banda, la xarxa de solidaritat i moviments socials teixida a diversos països d’Europa per reclamar justícia. ‘Globalitzant Resistències’ viatjarà a Hondures, Munich, Amsterdam i Barcelona per posar el focus en aquests dos entramats, sovint opacats per una cobertura informativa centrada en l’assassinat i victimització de les comunitats indígenes afectades per projectes similars a tota l’Amèrica Llatina.

Quin és l’impacte de la soledat en la salut de les dones grans de Barcelona? Quina és la resposta social que s’està donant a aquest fenomen? S’estima que el 2030, 1 de cada 3 barcelonins serà major de 60 anys. Com afronta la ciutat el repte del canvi demogràfic i l’envelliment? ‘L’antídot de la soledat’ és un webdoc, produït per Contrast, que mira de respondre aquestes preguntes a través de dues dones: La Benita i la Carmen.

Contrast va rebre el passat mes d’abril de 2018 un dels Premis Montserrat Roig de periodisme i comunicació social en concret en la categoria Promoció de la investigació periodística en l’àmbit del benestar social a Barcelona pel seu projecte ‘L’antídot de la soledat’. El treball, actualment en fase de producció, vol indagar en la manera com l’acció comunitària s’ha convertit en els darrers anys en una eina fonamental per a la millora de la salut mental de la població femenina envellida de Barcelona.

‘Diàlegs per a la justícia global’ s’emmarca dins el projecte de Lafede.cat ‘Fentipensant la Justícia Global’. Entitats del tercer sector s’asseuen per compartir la seva visió sobre un “terme dinàmic i en construcció”. Des de Contrast hem participat amb la gravació i edició d’un vídeo que acompanya les reflexions de diferents persones de l’àmbit acadèmic entorn l’educació per a la ciutadania global, l’ecofeminisme, la governabilitat, les polítiques migratòries o la pau.

Article d’Andreu Jerez per al número 61 de la revista ‘Pueblos’ - ‘Comunicació, poder i democràcia’. El text aborda la manca de temps i recursos als grans mitjans per exercir un periodisme honest i crític.

El projecte de documentals ‘Després de la Pau’, ara en pausa per falta de finançament, té previst rodar un dels seus capítols a Sud-àfrica. De moment, però, no és possible. Tot i això, l’equip de periodistes del col·lectiu hi segueix pensant i treballant. Dos dels nostres companys, Iolanda Parra i Sergi Picazo, van viatjar al país de Nelson Mandela el passat estiu per millorar els nostres contactes, fer les primeres entrevistes i, bàsicament, conèixer en profunditat que havia passat a Sud-àfrica des de la fi de l’Apartheid i l’inici de la democràcia.

Les ciències socials i els mitjans de comunicació han dedicat hores, pàgines i esforços a estudiar els conflictes i la violència. Sempre és més fàcil estudiar l’esclat de la guerra que el contínuum pla, lent i complex de la pau. Per això cal aturar-se a estudiar les estratègies, els mecanismes i els factors complexos de la construcció de pau. La pau és neutral? És bona en si mateixa? És cert que la ‘pau’ i l’acció de ‘peacebuilding’ actuals són un invent occidental posterior a la Segona Guerra Mundial?

El ex jefe del Comando 6 de la desaparecida Policía Nacional de Guatemala cumple desde el pasado mes de agosto una condena a 70 años de prisión. Fue sentenciado como responsable de la desaparición forzada de Edgar Sáenz Calito, un estudiante de la Universidad de San Carlos secuestrado el 6 de octubre de 1981. Era la época más cruda de la guerra civil. Entre las pruebas concluyentes figuran los archivos policiales que registraron cada una de las operaciones en el marco del conflicto.

El documental Ziztadak/Tábanos produït per Bidea Helburu i l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i dirigit pels membres de Contrast Gemma Garcia, Carlos Castro i Oriol Andrés ha estat seleccionada a la Mostra de Cinema de Lavapiés, a Madrid. El proper dissabte 22 de juny, a les 19.30h, la pel·lícula es projecta al Centre Social Autogestionat La Eskalera Karakola. ZIZTADAK / TÁBANOS TRAILER from Fora de Quadre on Vimeo. La Mostra del barri madrileny de Lavapiés celebra la desena edició.

Quan érem a Guatemala ens van passar unes imatges d’arxiu de vídeo que vam visionar un vespre, quan ja havíem visitat la comunitat de Plan de Sánchez (Baja Verapaz), arrasada el juliol de 1982. Les càmeres mostraven el precís moment de l’assalt d’Efraín Ríos Montt i una grup d’oficials de l’exèrcit al Palau Presidencial. Era el 23 de març de l’any 1982 quan va derrocar el president Fernando Romeo Lucas García a través d’un cop d’estat.

La política de seguridad del ex presidente mexicano Felipe Calderón (del conservador Partido de Acción Nacional, PAN) ha llevado al país americano “a la crisis más profunda en materia de desapariciones forzadas que se haya producido en América Latina en las últimas décadas”. Ésta es la dura afirmación que vierte la organización Human Rights Watch (HRW) en su reciente informe “Los desaparecidos de México. El persistente costo de una crisis ignorada”, según el cual hay indicios que sustentan la sospecha de que miles de civiles fueron desaparecidos por soldados y policías mexicanos durante la Administración Calderón (2006-2012).

Periodismo Humano, mitjà de comunicació amb enfoc de Drets Humans de referència a l’Estat espanyol ha publicat un monogràfic especial sobre el projecte ‘Després de la Pau’, centrat en els casos de Rwanda i Guatemala. Mitjançant la combinació de textos i deu càpsules documentals curtes (cinc per país), el monogràfic aprofundeix en la situación de la pau a ambdós països, que van patir violents conflictes al llarg del darrer quart del segle XX.

L’Institut Català Internacional per la Pau va atorgar el Premi Constructors de Pau 2012 a les Mares de Soacha per la seva lluita en favor de la veritat, la justícia i la reparació pels casos de ‘falsos positius’ ocorreguts a Colòmbia. Es diu ‘falsos positius’ a les execucions extrajudicials de civils a mans de l’exèrcit presentant-los com a guerrillers morts en combat. Des de 2005, els militars colombians rebien bonificacions per guerrillers abatuts, la qual cosa va provocar que s’estengués aquesta pràctica.

No hace mucho tiempo, la mayoría de la sociedad alemana (medios, instituciones, partidos políticos…) coincidía en que el neonazismo no suponía una gran amenaza para el sistema democrático de la República Federal. Con una serie de formaciones políticas de representación marginal en los Parlamentos regionales y actos de violencia política y xenófoba, esporádicos pero visibles de forma social, en Alemania cundía el consenso sobre el carácter, relativamente, inofensivo de la extrema derecha.

El dijous 31 de gener es va projectar el documental Ziztadak-Tábanos a l’ Euskal Etxea. La projecció, a la que van assistir, una trentena de persones, va comptar amb un col·loqui posterior en el qual va participar Sabino Ormazabal, escriptor i periodista, impulsor del projecte. La projecció va tenir lloc en el marc del cicle EZ AHAZTU-NO OBLIDEM. La pel·lícula, produïda per Bidea Helburu i Fora de Quadre i dirigida per Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia, relata diverses lluites al País Basc que durant dècades s’han dotat de l’acció no violenta i desobedient per defensar el territori, la cultura, la sobirania, el drets humans i per construir una societat desmilitaritzada.

El proper dimarts 15 de gener es projecta el documental Ziztadak-Tábanos a la Filmoteca de Catalunya. La pel·lícula, produïda per Bidea Helburu i Fora de Quadre i dirigida per Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia, relata diverses lluites al País Basc que durant dècades s’han dotat de l’acció no violenta i desobedient per defensar el territori, la cultura, la sobirania, el drets humans i per construir una societat desmilitaritzada.

Amb gairebé 500.000 habitants, el camp de refugiats de Dadaab, a Kènia, està considerat el més gran del món per l’ONU. Creat el 1991 per ACNUR per a acollir als somalis que fugien d’un conflicte llavors incipient, el camp va complir el 2011 vint anys. El documental ‘Dadaab’, realitzat per Contrast, dóna a conèixer una de les cares menys conegudes del conflicte de Somàlia a la vegada que explora les dinàmiques personals que es generen a un cam amb tanta història i aborda les contradiccions vitals lògiques a les quals han de fer front diàriament els seus habitants.