Hacía años que informes y activistas venían denunciando que México estaba sufriendo la peor crisis de Derechos Humanos de la historia reciente de América Latina. Con cientos de miles de muertos y desaparecidos acumulados durante la última década, marcada por la (mal) llamada ‘guerra contra el narcotráfico’, esas cifras colocan al país más allá incluso de los índices de vulneración de derechos fundamentales de las dictaduras militares del Cono Sur del siglo pasado.

Article d’Andreu Jerez per al número 61 de la revista ‘Pueblos’ - ‘Comunicació, poder i democràcia’. El text aborda la manca de temps i recursos als grans mitjans per exercir un periodisme honest i crític.

El ex jefe del Comando 6 de la desaparecida Policía Nacional de Guatemala cumple desde el pasado mes de agosto una condena a 70 años de prisión. Fue sentenciado como responsable de la desaparición forzada de Edgar Sáenz Calito, un estudiante de la Universidad de San Carlos secuestrado el 6 de octubre de 1981. Era la época más cruda de la guerra civil. Entre las pruebas concluyentes figuran los archivos policiales que registraron cada una de las operaciones en el marco del conflicto.

Quan érem a Guatemala ens van passar unes imatges d’arxiu de vídeo que vam visionar un vespre, quan ja havíem visitat la comunitat de Plan de Sánchez (Baja Verapaz), arrasada el juliol de 1982. Les càmeres mostraven el precís moment de l’assalt d’Efraín Ríos Montt i una grup d’oficials de l’exèrcit al Palau Presidencial. Era el 23 de març de l’any 1982 quan va derrocar el president Fernando Romeo Lucas García a través d’un cop d’estat.

La política de seguridad del ex presidente mexicano Felipe Calderón (del conservador Partido de Acción Nacional, PAN) ha llevado al país americano “a la crisis más profunda en materia de desapariciones forzadas que se haya producido en América Latina en las últimas décadas”. Ésta es la dura afirmación que vierte la organización Human Rights Watch (HRW) en su reciente informe “Los desaparecidos de México. El persistente costo de una crisis ignorada”, según el cual hay indicios que sustentan la sospecha de que miles de civiles fueron desaparecidos por soldados y policías mexicanos durante la Administración Calderón (2006-2012).

No hace mucho tiempo, la mayoría de la sociedad alemana (medios, instituciones, partidos políticos…) coincidía en que el neonazismo no suponía una gran amenaza para el sistema democrático de la República Federal. Con una serie de formaciones políticas de representación marginal en los Parlamentos regionales y actos de violencia política y xenófoba, esporádicos pero visibles de forma social, en Alemania cundía el consenso sobre el carácter, relativamente, inofensivo de la extrema derecha.

Howard Zinn va precisar que no només hi havia guerra sinó resistència a la guerra, no només injustícia sinó rebel·lió enfront la injustícia, no només egoisme sinó entrega personal, no només silenci davant la tirania sinó desafiament, no només insensibilitat sinó comprensió. Històries de resistència, rebel·lió, entrega personal, desafiament i comprensió són les que recull el documental Ziztadak/Tábanos, presentat amb bona acollida a Donosti el 24 d’abril. L’equip del documental Ziztadak/Tábanos hem volgut recuperar històries que formen part de la resistència, la rebel·lió, l’entrega personal, el desafiament i la comprensió.

Els col·lectius de periodistes Contrast i Fora de Quadre han estat convidats pel Festival de Cinema Àrab de la ciutat alemanya de Tübingen per projectar el documental Líban. Pacte de silenci, que forma part del projecte ‘Després de la pau’. Oriol Andrés, director del documental, i Andreu Jerez, membre de Contrast resident a Alemanya, presentaran el projecte i la pel·lícula el proper dissabte 5 de maig al cinema Arsenal de Tübingen, i participaran en un debat amb el públic després de la projecció del documental.

El programa TotsxTots de COMRàdio va convidar recentment el col.lectiu de periodistes Contrast per tal d’analitzar l’actual estadi de l’anomenada qüestió kurda. Andreu Jerez, membre de Contrast resident a Berlín, va contestar les preguntes de Ramon Company sobre un conflicte encara obert però sovint oblidat pels mitjans de comunicació de masses. El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) està considerat com una organització terrorista per la Unió Europea i pels Estats Units.

ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada en un comunicat el passat 20 d’octubre. Ha començat un llarg camí cap a la pau. Desarmament, veritat, justícia o reparació són alguns dels desafiaments del complex procés cap a la construcció de pau i la reconciliació. Gemma Garcia i Iolanda Parra han publicat al Setmanari de comunicació Directa l’article Després del comunicat d’ETA. El reportatge apunta els eixos del procés de pau que comença i exemplifica amb alguns casos d’altres conflictes arreu del món.

Media.cat, observatori crític de mitjans vinculat al Grup de Periodistes Ramon Barnils, acaba de presentar l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics del 2010. Es tracta d’un informe especial en forma de llibre que recull dotze reportatges de dotze temes de gran importància succeïts el 2010 arreu dels Països Catalans i que cap gran mitjà va recollir en profunditat. Inspirat en el model que proposa l’observatori nord-americà Project Censored, és la primera vegada que es presenta a Catalunya un anuari d’aquestes característiques.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Un carreró roig i negre a París Un grup d’octogenaris catalans i espanyols encara manté viva la flama de la mítica seu de la CNT a l’exili en un petit carreró de París Text: Iolanda Parra i Sergi Picazo (Contrast) Publicat al Suplement ‘Presència’ dels diaris AVUI i EL PUNT París París guarda, potser fins i tot amaga, una petita però valuosa joia de la nostra història en un estret, llunyà i misteriós cul de sac del districte XXè.