Ziztadak/Tábanos, al Festival de DDHH de Donostia

Por Gemma Garcia Fabrega

- Lectura en 2 minutos - 424 palabras

El documental ZIZTADAK/TÁBANOS ha estat seleccionat al X Festival de Cine i Drets Humans de Donostia. La pel·lícula, coproduïda per Fora de Quadre i Bidea Helburu, amb la col·laboració de Contrast, visibilitza una sèrie de lluites en la història d’Euskal Herria que, mitjançant l’ús de la noviolència van voler aturar, denunciar i transformar les injustícies.

ZIZTADAK / TÁBANOS TRAILER from Fora de Quadre on Vimeo. Com va dir Martin Luther King des de la presó Birmingham, “hem de comprendre la necessitat de tàbacs noviolents creadors d’una tensió social”. Detectar una situació d’injustícia. Decidir no col·laborar-hi. Reivindicar la legitimitat per sobre la legalitat. Crear amb imaginació accions transparents i públiques. Assumir les conseqüències. Tot plegat impregnat d’una coherència entre formes i fons, entre mitjans i fins. Ingredients bàsics per una acció no violenta. I alhora, són els ingredients que estructuren el documental Tábanos/Ziztadak. La idea original neix del col·lectiu basc Bidea Helburu. El 2009 Bidea Helburu va publicar el llibre 500 ejemplos de no violencia. Otra forma de contar la historia, escrit per Sabino Ormazabal. Un recorregut per certs esdeveniments històrics que han estat referencials pels movimientos noviolents d’Euskal Herria, pero que sovint no s’expliquen. Gairebé dos anys després va néixer la idea de traslladar aquell relat a la gran pantalla. I així comença a edificar-se el documental Ziztadak/Tábanos. El documental pretén visibilitzar l’existència d’una lluita activista no violenta a Euskal Herria. Sovint arraconada pel soroll de la violència i la cridòria de la política institucional. Ziztadak/Tábanos presenta una cadena d’esdeveniments desconeguts, oblidats o obviats i un seguit de referències internacionals per conservar la memòria i recordar d’on venim. Cartografia de Tábanos Des les primeres ikastoles clandestines a cases particulars al centre social okupat Kukutza III, desallotjat el 2011. De l’oposició pacífica a la central nuclear de Lemóniz al grup de desobediència civil d’Iparralde Demo. O de l’aposta pel diàleg a la consecució d’una cambra agrària a Ipar Euskal Herria. Els protagonistes d’aquests moviments han tornat a llocs emblemàtics de les seves reivindicacions per explicar in situ com van ser i aportar les seves reflexions sobre la validesa i vigència de la no violència. Sense oblidar l’essència i els orígens de l’activisme noviolent, a través de figures com Martin Luther King, Mahatma Gandhi, Rosa Parks o Henry David Thoreau, la pel·lícula aglutina un bagatge real dels esdeveniments i pensamentes que serveixen d’estímul per projectar-los al present i al futur d’Euskal Herria. “Si em deixen escollir, prefereixo donar la cara i no llençar cap pedra, que llençar-la i amagar-la”. [Pròleg de 500 ejemplos de no violencia]