Després de la Pau a Sud-àfrica?

Sergi Picazo

15 de desembre 2013 - Lectura en 3 minuts - 615 paraules

El projecte de documentals ‘Després de la Pau’, ara en pausa per falta de finançament, té previst rodar un dels seus capítols a Sud-àfrica. De moment, però, no és possible. Tot i això, l’equip de periodistes del col·lectiu hi segueix pensant i treballant. Dos dels nostres companys, Iolanda Parra i Sergi Picazo, van viatjar al país de Nelson Mandela el passat estiu per millorar els nostres contactes, fer les primeres entrevistes i, bàsicament, conèixer en profunditat que havia passat a Sud-àfrica des de la fi de l’Apartheid i l’inici de la democràcia. A més del procés de reconciliació, memòria i justícia, Iolanda Parra i Sergi Picazo han volgut fixar-se també en les qüestions econòmiques de la transició democràtica sud-africana. Per què, quasi vint anys després de l’arribada al poder de Nelson Mandela i el Congrés Nacional Africà, el país és el quart estat més desigual econòmicament del món? Perquè encara entre un 30% i un 40% de la població sud-africana, majoritàriament negres, continua vivint sota el llindar de la pobresa? Per què un blanc sud-africà guanya de mitjana un salari sis cops superior al d’un negre sud-africà? Sobre aquestes preguntes han reflexionat en diferents articles publicats aquesta setmana just després de la mort de l’admirat i respectat Nelson Mandela. Us recomanem la seva lectura per conèixer l’altra cara, amb més ombres, de la transició de Sud-àfrica de l’Apartheid al neoliberalisme. -> Sud-àfrica: crònica d’un desencís. Post, en clau d’experiència personal, sobre un viatge a Sud-àfrica passant pels suburbis més pobres i el Museu de l’Apartheid. -> Entrevista a Patrick Bond, professor i exassessor del Congrés Nacional Africà: “Mandela va fer moltes concessions. El negoci blanc va mantenir el poder” -> Les venes obertes de Sud-àfrica. Reportatge sobre com Mandela va haver de pactar amb el règim de l’apartheid un programa econòmic d’austeritat, va pagar el deute heretat i va abandonar la promesa de recuperar les mines.

A més del procés de reconciliació, memòria i justícia, Iolanda Parra i Sergi Picazo han volgut fixar-se també en les qüestions econòmiques de la transició democràtica sud-africana. Per què, quasi vint anys després de l’arribada al poder de Nelson Mandela i el Congrés Nacional Africà, el país és el quart estat més desigual econòmicament del món? Perquè encara entre un 30% i un 40% de la població sud-africana, majoritàriament negres, continua vivint sota el llindar de la pobresa? Per què un blanc sud-africà guanya de mitjana un salari sis cops superior al d’un negre sud-africà? Sobre aquestes preguntes han reflexionat en diferents articles publicats aquesta setmana just després de la mort de l’admirat i respectat Nelson Mandela.

Us recomanem la seva lectura per conèixer l’altra cara, amb més ombres, de la transició de Sud-àfrica de l’Apartheid al neoliberalisme.

-> Sud-àfrica: crònica d’un desencís. http://despresdelapau.wordpress.com/2013/12/09/sud-africa-cronica-dun-desencis/

-> Entrevista a Patrick Bond, professor i exassessor del Congrés Nacional Africà: “Mandela va fer moltes concessions. El negoci blanc va mantenir el poder” http://directa.cat/noticia/%E2%80%9Cmandela-va-fer-moltes-concessions-negoci-blanc-va-mantenir-poder%E2%80%9D

-> Les venes obertes de Sud-àfrica. Reportatge sobre com Mandela va haver de pactar amb el règim de l’apartheid un programa econòmic d’austeritat, va pagar el deute heretat i va abandonar la promesa de recuperar les mines http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/700666-les-venes-obertes-de-sud-africa.html?cca=1