La darrera producció de Contrast de la mà de Miquel Carrillo de Laszlo Topanich Films, narra la història d’en Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia que va emigrar a Europa a través del ‘back way’. Després d’uns anys establert a Catalunya, en Kalilu decideix desfer el camí per fer tornar a la vida el poble on va néixer i així poder oferir un futur a altres joves gambians. El documental de 30 minuts, estrenat el passat dia 25 d’octubre ja està disponible a TV3 A la carta.

{Des}oblidar Armènia és un projecte periodístic en format de web documental que pretén obrir un debat al voltant de la història d’Armènia i dels reptes de futur que afronta actualment. La recent commemoració del centenari del genocidi armeni (1915-1923) i l’escalada del conflicte a Nagorno-Karabakh han retornat el focus cap a un país sovint ignorat pels grans mitjans de comunicació i per la comunitat internacional. Memòria, veritat o refugi són alguns dels conceptes que s’entrellacen en aquest relat produït per Contrast.

El documental (45’) que Contrast ha realitzat sota la direcció de Miquel Carrillo de Laszlo Topanich Films s’estrenarà el pròxim 3 d’octubre a Campdevànol en el marc del Festival Gollut. La pel·lícula recorre el Brasil de la mà d’un projecte de cooperació -al voltant del cultiu i tractament de cotó ecològic- per parlar d’economia solidària, moviments socials i política. Durant el mes d’octubre ‘La Justa Trama es podrà veure també al Teatre Centre Parroquial de Sant Pere de Ribes i a la Lleialtat Santsenca de Barcelona.

Un mes després de la mort de la nostra companya Ana Alba volem publicar la carta que li dedica l’activista palestí Mohammed Khatib. L’Ana va treballar els darrers nou anys a l’Orient Mitjà com a corresponsal de El Periódico on va coincidir amb Khatib en diverses ocasions. Les paraules d’aquest destacat pacifista ens apropen a la manera que tenia l’Ana de fer periodisme i d’empatitzar amb el patiment aliè. Cómo de doloroso y difícil resulta levantarse por la mañana y conocer la noticia de que una persona tan cercana a ti ha fallecido.

El 2008, l’Ana era una jove periodista d’internacional amb una motxilla ja plena d’experiència. Aquell mes de març, alguns de nosaltres aterràvem a Pristina (Kosovo) amb moltes ganes però amb pocs mitjans. En un món, el del periodisme freelance, on moltes portes estan tancades a priori, l’Ana, que feia anys que ja treballava a l’Avui, ens va acollir amb els braços oberts i un joc de claus. Amb generositat, ens va tractar com uns companys més, com si ja formessim part de la llavors anomenada ‘tribu´.

El documental, un dels guanyadors de la Beca Devreporter, mira de deixar al descobert dues grans trames d’interessos i complicitats (de signe contrari) al voltant de l’assassinat de l’ambientalista i defensora dels drets humans hondurenya Berta Cáceres: d’una banda, la cadena empresarial i financera que participa en el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca; d’altra banda, la xarxa de solidaritat i moviments socials teixida a diversos països d’Europa per reclamar justícia. ‘Globalitzant Resistències’ viatjarà a Hondures, Munich, Amsterdam i Barcelona per posar el focus en aquests dos entramats, sovint opacats per una cobertura informativa centrada en l’assassinat i victimització de les comunitats indígenes afectades per projectes similars a tota l’Amèrica Llatina.

Contrast va rebre el passat mes d’abril de 2018 un dels Premis Montserrat Roig de periodisme i comunicació social en concret en la categoria Promoció de la investigació periodística en l’àmbit del benestar social a Barcelona pel seu projecte ‘L’antídot de la soledat’. El treball, actualment en fase de producció, vol indagar en la manera com l’acció comunitària s’ha convertit en els darrers anys en una eina fonamental per a la millora de la salut mental de la població femenina envellida de Barcelona.

Enguany el projecte ‘Càpsules de Pau’ que Contrast coprodueix amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) segueix viu. Aquest 2017 arribarem a les cent càpsules. Persones d’arreu del món han passat ja per davant de les nostres càmeres per respondre a la pregunta: Què és per a tu la pau? Totes les càpsules es poden veure a la pàgina www.capsulesdepau.com, que compta també amb material educatiu per treballar el contingut a les escoles.

La mobilització de la població civil en els darrers mesos està empenyent les institucions a iniciar l’acollida de persones que fugen de la guerra i la pobresa a diferents llocs del món. ‘Barcelona, ciutat d’acollida’ és un projecte del CIEMEN que pretén posar llum a les causes de les migracions en tres casos concrets (Síria, Kurdistan i l’Iraq) i conèixer alguns dels seus protagonistes. Persones que Barcelona ha acollit en la recerca d’una vida digna.

‘Diàlegs per a la justícia global’ s’emmarca dins el projecte de Lafede.cat ‘Fentipensant la Justícia Global’. Entitats del tercer sector s’asseuen per compartir la seva visió sobre un “terme dinàmic i en construcció”. Des de Contrast hem participat amb la gravació i edició d’un vídeo que acompanya les reflexions de diferents persones de l’àmbit acadèmic entorn l’educació per a la ciutadania global, l’ecofeminisme, la governabilitat, les polítiques migratòries o la pau.

Hacía años que informes y activistas venían denunciando que México estaba sufriendo la peor crisis de Derechos Humanos de la historia reciente de América Latina. Con cientos de miles de muertos y desaparecidos acumulados durante la última década, marcada por la (mal) llamada ‘guerra contra el narcotráfico’, esas cifras colocan al país más allá incluso de los índices de vulneración de derechos fundamentales de las dictaduras militares del Cono Sur del siglo pasado.

Article d’Andreu Jerez per al número 61 de la revista ‘Pueblos’ - ‘Comunicació, poder i democràcia’. El text aborda la manca de temps i recursos als grans mitjans per exercir un periodisme honest i crític.

El projecte de documentals ‘Després de la Pau’, ara en pausa per falta de finançament, té previst rodar un dels seus capítols a Sud-àfrica. De moment, però, no és possible. Tot i això, l’equip de periodistes del col·lectiu hi segueix pensant i treballant. Dos dels nostres companys, Iolanda Parra i Sergi Picazo, van viatjar al país de Nelson Mandela el passat estiu per millorar els nostres contactes, fer les primeres entrevistes i, bàsicament, conèixer en profunditat que havia passat a Sud-àfrica des de la fi de l’Apartheid i l’inici de la democràcia.

Les ciències socials i els mitjans de comunicació han dedicat hores, pàgines i esforços a estudiar els conflictes i la violència. Sempre és més fàcil estudiar l’esclat de la guerra que el contínuum pla, lent i complex de la pau. Per això cal aturar-se a estudiar les estratègies, els mecanismes i els factors complexos de la construcció de pau. La pau és neutral? És bona en si mateixa? És cert que la ‘pau’ i l’acció de ‘peacebuilding’ actuals són un invent occidental posterior a la Segona Guerra Mundial?

El ex jefe del Comando 6 de la desaparecida Policía Nacional de Guatemala cumple desde el pasado mes de agosto una condena a 70 años de prisión. Fue sentenciado como responsable de la desaparición forzada de Edgar Sáenz Calito, un estudiante de la Universidad de San Carlos secuestrado el 6 de octubre de 1981. Era la época más cruda de la guerra civil. Entre las pruebas concluyentes figuran los archivos policiales que registraron cada una de las operaciones en el marco del conflicto.

El documental [Ziztadak/Tábanos](http://ziztadaktabanos.wordpress.com/) produït per [Bidea Helburu](http://www.bideahelburu.org/) i l'[Associació de Periodisme Fora de Quadre](http://associaciodeperiodismeforadequadre.wordpress.com/) i dirigit pels membres de Contrast Gemma Garcia, Carlos Castro i Oriol Andrés ha estat seleccionada a la [Mostra de Cinema de Lavapiés](http://lavapiesdecine.net/), a Madrid. El proper dissabte 22 de juny, a les 19.30h, la pel·lícula es projecta al Centre Social Autogestionat La Eskalera Karakola. [ZIZTADAK / TÁBANOS TRAILER](http://vimeo.com/40309283) from [Fora de Quadre](http://vimeo.com/foradequadre) on [Vimeo](http://vimeo.com). La Mostra del barri madrileny de Lavapiés celebra la desena edició.

Quan érem a Guatemala ens van passar unes imatges d’arxiu de vídeo que vam visionar un vespre, quan ja havíem visitat la comunitat de Plan de Sánchez (Baja Verapaz), arrasada el juliol de 1982. Les càmeres mostraven el precís moment de l’assalt d’Efraín Ríos Montt i una grup d’oficials de l’exèrcit al Palau Presidencial. Era el 23 de març de l’any 1982 quan va derrocar el president Fernando Romeo Lucas García a través d’un cop d’estat.

La política de seguridad del ex presidente mexicano Felipe Calderón (del conservador Partido de Acción Nacional, PAN) ha llevado al país americano “a la crisis más profunda en materia de desapariciones forzadas que se haya producido en América Latina en las últimas décadas”. Ésta es la dura afirmación que vierte la organización Human Rights Watch (HRW) en su reciente informe “Los desaparecidos de México. El persistente costo de una crisis ignorada”, según el cual hay indicios que sustentan la sospecha de que miles de civiles fueron desaparecidos por soldados y policías mexicanos durante la Administración Calderón (2006-2012).

Periodismo Humano, mitjà de comunicació amb enfoc de Drets Humans de referència a l’Estat espanyol ha publicat un monogràfic especial sobre el projecte ‘Després de la Pau’, centrat en els casos de Rwanda i Guatemala. Mitjançant la combinació de textos i deu càpsules documentals curtes (cinc per país), el monogràfic aprofundeix en la situación de la pau a ambdós països, que van patir violents conflictes al llarg del darrer quart del segle XX.

No hace mucho tiempo, la mayoría de la sociedad alemana (medios, instituciones, partidos políticos…) coincidía en que el neonazismo no suponía una gran amenaza para el sistema democrático de la República Federal. Con una serie de formaciones políticas de representación marginal en los Parlamentos regionales y actos de violencia política y xenófoba, esporádicos pero visibles de forma social, en Alemania cundía el consenso sobre el carácter, relativamente, inofensivo de la extrema derecha.

El dijous 31 de gener es va projectar el documental Ziztadak-Tábanos a l’ Euskal Etxea. La projecció, a la que van assistir, una trentena de persones, va comptar amb un col·loqui posterior en el qual va participar Sabino Ormazabal, escriptor i periodista, impulsor del projecte. La projecció va tenir lloc en el marc del cicle EZ AHAZTU-NO OBLIDEM. La pel·lícula, produïda per Bidea Helburu i Fora de Quadre i dirigida per Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia, relata diverses lluites al País Basc que durant dècades s’han dotat de l’acció no violenta i desobedient per defensar el territori, la cultura, la sobirania, el drets humans i per construir una societat desmilitaritzada.

El proper dimarts 15 de gener es projecta el documental Ziztadak-Tábanos a la Filmoteca de Catalunya. La pel·lícula, produïda per Bidea Helburu i Fora de Quadre i dirigida per Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia, relata diverses lluites al País Basc que durant dècades s’han dotat de l’acció no violenta i desobedient per defensar el territori, la cultura, la sobirania, el drets humans i per construir una societat desmilitaritzada.

El passat dijous 31 de maig vam estrenar els dos primers capítols de la sèrie ‘Després de la Pau’, sobre els casos de Bòsnia i Líban, a internet, amb un xat tertúlia posterior a través de les xarxes socials. A continuació, podeu veure online els dos documentals, de mitja hora cadascun: ‘Bòsnia, la pau dividida’ i ‘Líban, pacte de silenci’. Els primers dos capítols de la sèrie -’Líban. Pacte de Silenci’ i ‘Bòsnia.

Howard Zinn va precisar que no només hi havia guerra sinó resistència a la guerra, no només injustícia sinó rebel·lió enfront la injustícia, no només egoisme sinó entrega personal, no només silenci davant la tirania sinó desafiament, no només insensibilitat sinó comprensió. Històries de resistència, rebel·lió, entrega personal, desafiament i comprensió són les que recull el documental Ziztadak/Tábanos, presentat amb bona acollida a Donosti el 24 d’abril. L’equip del documental Ziztadak/Tábanos hem volgut recuperar històries que formen part de la resistència, la rebel·lió, l’entrega personal, el desafiament i la comprensió.

Els col·lectius de periodistes Contrast i Fora de Quadre han estat convidats pel Festival de Cinema Àrab de la ciutat alemanya de Tübingen per projectar el documental Líban. Pacte de silenci, que forma part del projecte ‘Després de la pau’. Oriol Andrés, director del documental, i Andreu Jerez, membre de Contrast resident a Alemanya, presentaran el projecte i la pel·lícula el proper dissabte 5 de maig al cinema Arsenal de Tübingen, i participaran en un debat amb el públic després de la projecció del documental.

El programa TotsxTots de COMRàdio va convidar recentment el col.lectiu de periodistes Contrast per tal d’analitzar l’actual estadi de l’anomenada qüestió kurda. Andreu Jerez, membre de Contrast resident a Berlín, va contestar les preguntes de Ramon Company sobre un conflicte encara obert però sovint oblidat pels mitjans de comunicació de masses.

ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada en un comunicat el passat 20 d’octubre. Ha començat un llarg camí cap a la pau. Desarmament, veritat, justícia o reparació són alguns dels desafiaments del complex procés cap a la construcció de pau i la reconciliació. Gemma Garcia i Iolanda Parra han publicat al Setmanari de comunicació Directa l’article Després del comunicat d’ETA. El reportatge apunta els eixos del procés de pau que comença i exemplifica amb alguns casos d’altres conflictes arreu del món.

Media.cat, observatori crític de mitjans vinculat al Grup de Periodistes Ramon Barnils, acaba de presentar l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics del 2010. Es tracta d’un informe especial en forma de llibre que recull dotze reportatges de dotze temes de gran importància succeïts el 2010 arreu dels Països Catalans i que cap gran mitjà va recollir en profunditat. Inspirat en el model que proposa l’observatori nord-americà Project Censored, és la primera vegada que es presenta a Catalunya un anuari d’aquestes característiques.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Text i foto: Carlos Castro “No sóc alcohòlic, bec perquè el temps em passi més ràpid”, sentencia. Aliè a les saetes i les palmes d’en José i els demés -és sord- alça la seva aguerrida i ennegrida mà, obre la boca amb mitja llengua fora i sacseja el cartró de vi amb l’esperança d’unes darreres gotes. No l’encerta i amb la màniga del rosegat jersei s’eixuga la galta. Els seus dits deixen lliscar el cartró fins el polsegós terra del descampat.

Un carreró roig i negre a París Un grup d’octogenaris catalans i espanyols encara manté viva la flama de la mítica seu de la CNT a l’exili en un petit carreró de París Text: Iolanda Parra i Sergi Picazo (Contrast) Publicat al Suplement ‘Presència’ dels diaris AVUI i EL PUNT París París guarda, potser fins i tot amaga, una petita però valuosa joia de la nostra història en un estret, llunyà i misteriós cul de sac del districte XXè.

Deia David Simon, creador de l’excel·lent sèrie televisiva The Wire i abans periodista de successos pel diari Baltimore Sun durant 15 anys, que “el perquè és el que converteix el periodisme en un joc d’adults”. I afegia, “l’única manera d’explicar el perquè és mitjançant periodistes absoluta i completament compromesos amb la cobertura d’un assumpte determinat o una institució. I per tenir aquesta classe de periodistes en plantilla, els diaris han de pagar-los el suficient”.